Explicar Naica infogràficament per a Viquipèdia, el projecte de dos estudiants d'EDRA

L'Albert Vila i l'Andreu Módenes són estudiants d'un cicle mitjà de disseny (Art Final) a l'escola d'art i disseny EDRA de Rubí. En el darrer any del cicle havien de fer el seu Projecte de Fi d'Estudis i van acceptar la proposta de fer-lo relacionat amb la iniciativa wikiArS en la qual l'escola està involucrada. El seu repte era explicar mitjançant la infografia el procés pel qual en el subsòl de l'actual població mexicana de Naica es van formar els cristalls de guix més grans del món coneguts fins ara.

wikiArS, seguiment a tres bandes

La iniciativa wikiArS té el propòsit d'involucrar les escoles d'art i disseny en els objectius de coneixement lliure i obert del moviment Wikimedia, buscant formes de participació que serveixin també als objectius educatius. Amb els estudiants que treballen en gràfics amb contingut científic es busca aconseguir un seguiment a tres bandes: el d'un professor de l'escola pels aspectes artístics i tècnics, el d'un tutor wikimedista per fer de pont amb la comunitat i orientar en la publicació i el d'una persona coneixedora de la temàtica per assessorar-los i supervisar científicament el treball. En aquest cas el seguiment del treball de l'Albert i l'Andreu l'han fet en Jaume Ferrer com a professor de projectes d'EDRA, en David Gómez com a tutor wikimedista i l'Àngels Canals de la Universitat de Barcelona com a assessora en l'aspecte científic.

Conèixer Naica

La Mina de Naica és una mina en explotació de plom i plata que es troba a la població de Naica, municipi de Saucillo, a l’estat de Chihuahua, Mèxic. L'any 1910 s'hi va trobar a una profunditat de -120 metres una cavitat amb cristalls de guix que van anomenar "Cueva de las Espadas" per la mida i forma dels cristalls, l'any 1999 en una part més profunda de la mina, a -290 metres, es va trobar una altra cavitat amb menys cristalls però molt més grans, la "Cueva de los Cristales". ¿Per què es van formar aquests cristalls i per què entre les dues coves varia la mida i la densitat dels cristalls? Primer calia entendre-ho per després saber-ho explicar amb els recursos gràfics del disseny d'informació.

La Universitat de Barcelona, amb l’Àngels Canals, participa en la investigació sobre aquests cristalls únics al món. L'Àngels va explicar als estudiants la història geològica de Naica: com milions d’anys abans de formar-se els cristalls de guix, es va donar la mineralització que actualment s'està explotant a la mina. Part de l'aigua solubilitzada en un magma se'n va separar i va reaccionar amb les roques sedimentaries que es trobaven a menor profunditat, formant una acumulació de minerals que avui tenen interès econòmic, perquè son portadors de plom, plata, zinc i coure. Juntament amb aquests minerals també va formar-se l’anhidrita, un mineral fet de sulfat i calci. Milions d'anys més tard, quan la cambra magmàtica ja no estava activa però encara circulava aigua calenta per la zona, la temperatura de l’aigua en la zona de Naica va baixar fins el punt que el mineral anhidrita es va fer soluble, facilitant que l’aigua augmentés la seva concentració en calci i sulfat, aleshores va començar a cristal·litzar un nou mineral, també format per calci i sulfat. Aquest nou mineral, a diferencia de l’anhidrita, té en la seva estructura dues molècules d’aigua i l'anomenem guix. En les investigacions que s’han dut a terme a Naica s’ha pogut comprovar que la solució que ha format els cristalls a la Cueva de los Cristales tenia una temperatura una mica més elevada que la que hi havia a la Cueva de las Espadas. Com que es coneix que el nombre de cristalls que es formen a partir d’una solució depèn, entre altres coses, de la concentració dels components que formen el cristall en la solució (molta concentració, molts nuclis que donaran molt cristalls; poca concentració, pocs nuclis i pocs cristalls), s’explica que la diferència entre el nombre i mida de cristalls de guix a la Cueva de las Espadas i a la Cueva de los Cristales, és una diferencia en la quantitat de calci i sulfat que portava la solució. En el cas de Naica la diferència de concentració ve donada per la diferència de temperatura.

Una història singular i molts conceptes nous per assimilar; fotografies, gràfiques i esquemes de referència ajudaven a fer-se'n una idea. I també el visionat del reportatge d’en Javier Trueba, amb guió de l'investigador Juan Manuel Garcia-Ruiz (El misterio de los Cristales Gigantes).

Elaborar la infografia

A partir d'aquesta informació calia buscar estratègies gràfiques per explicar-ho. Es van mirar diferents exemples d'infografies, especialment de fenòmens geològics, alguns ja presents a Wikimedia Commons. Després d'estudiar les possibilitats es va decidir fer un bloc geològic tridimensional amb el perfil de la serra de Naica a la superfície i un tall en l'escorça que permetés veure l'estructura subterrània de la mineralització, les falles, l'antiga cambra magmàtica i la ubicació de les coves. En el procés de treball també es va veure interessant fer una seqüència en vinyetes del procés de mineralització i uns esquemes abstractes de les diferències en la mida dels cristalls segons la quantitats de nuclis de formació.

L'Albert i l'Andreu es van repartir la feina. L'Albert es va encarregar del modelat tridimensional amb Blender partint d'un cub i modificant-ne la superfície superior per fer el relleu de la muntanya. A partir de les indicacions donades també va tallar un bloc del cub per la seva part inferior per indicar la diferència de profunditat. Va modelar també una representació esquemàtica de les coves que s'inseririen com a vinyetes circulars en la infografia, per mostrar la diferència de mida i quantitat de cristalls entre les dues.

Modelat del relleu muntanyós i divisió del cub en dos blocs.

L'Andreu es va fer càrrec de la part gràfica bidimensional que s'afegiria a les parets del cub i d'altres elements que apareixerien com a vinyeta. Per fer-ho va utilitzar Photoshop i Illustrator. Partint d'imatges científiques de referència va dibuixar l'estructura de la mineralització, les falles i la cambra magmàtica. Va representar els estrats amb una textura diferenciada amb un virat de color. També va incorporar una textura per donar aparença realista al magma. I va representar la mineralització en una seqüència de 3 fases.

D'esquerra a dreta: primer esquema del tall; textura de fons i canvis de color en el magma; atenuació de la textura de fons i nova textura del magma; a la dreta seqüència del procés de mineralització.

Després de diversos ajustos i decisions de disseny les dues parts del treball es van integrar posant la representació bidimensional sobre les cares del cub. Llavors es van afegir línies indicant el nivell de profunditat, nombres per facilitar l'explicació en el text de peu, les representacions esquemàtiques de les coves i les vinyetes explicant les fases del procés.

A l'esquerra la imatge en dues dimensions del tall terrestre; en segon lloc la mateixa imatge embolcallant dues cares del cub i a la dreta una prova posant indicacions de profunditat i assenyalant la ubicació de les coves

Complementàriament al bloc geològic, sobre la marxa es va veure que seria interessant crear unes imatges que ajudessin a explicar com en un procés de cristal·lització l'existència de molts nuclis en la solució dóna lloc a més cristalls però més petits. En el cas dels cristalls de guix de Naica això ve condicionat per la temperatura que determina la velocitat de cristal·lització, però en altres casos poden ser altres factors els que ho determinin. Per representar això en abstracte però d'una manera visual l'Albert va crear un cilindre transparent (figurant la cavitat o recipient on passa el fenomen) que mostra en tres parts diferents quantitat i mida dels cristalls.

Correccions

En el procés d'elaboració d'una infografia sempre hi ha decisions de disseny a prendre. Es fan assajos i es corregeixen coses pel que fa a fa a les formes de representació, la disposició dels elements, els colors, les textures, les línies, els textos si n'hi ha i altres aspectes gràfics. Si a més el que s'està buscant explicar és un contingut científic, com és aquest cas, és important comptar amb algú que des del coneixement de la temàtica pugui assessorar, revisar, corregir i finalment validar el gràfic. En la infografia de Naica tot això ha estat important. L'Albert i l'Andreu han treballat la part gràfica amb l'ajuda d'en Jaume, el seu professor de projectes. I han anat enviant les diverses aproximacions a l'Àngels, qui els ha corregit els aspectes geològics.

Els gràfics i la informació de referència amb la que comptaven ja ho explicaven quasi tot, però l'esforç consistia en integrar, jerarquitzar, emfatitzar i fer més comprensible, clara i visualment atractiva la informació. És a dir, en passar d'uns gràfics acadèmics a una infografia enciclopèdica.

Doncs bé, alguns canvis gràfics ja es van produir en el propi procés de treball. Així el grafisme del tall va anar evolucionant amb l'aplicació de la textura a la roca i al magma, la diferenciació per estrats i també en la diferenciació entre les línies de la mineralització (en blau) i les línies que representen les falles (en negre). També es van introduir ombres per donar sensació de cavitat a la cambra magmàtica.

D'esquerra a dreta: detall de la exsolució de fluïts del magma en un dels primers dibuixos, tot té un contorn de línia negra, les línies de les falles es confonen amb les de la mineralització; afegit del fons texturat i dels estrats, canvis en el color del magma; atenuació de la textura de fons, s'afegeix una textura al magma; s'afegeix una textura en la representació de la mineralització, se treu la línia negra de contorn i es substitueix per un ombrejat, les falles es marquen amb línies negres diferenciades de la mineralització, canvis en la textura de roca de fons i efecte de pedra del que era magma, ara solidificat.

Pel que fa a la superfície de la muntanya inicialment s'havia fet amb vegetació i després es se li va donar un color més terrós, corresponent a la zona desèrtica on es troba.

Canvis en el modelat del relleu de la muntanya i en la textura que li dóna color.

En la primera aplicació del grafisme del tall sobre el bloc diagrama aquest s'estenia sobre els dos costats visibles del bloc. L'Àngels va fer observar que el que era un tall vertical no podia repartir-se d'aquesta manera ja que un costat és perpendicular a l'altre i ni la forma de la mineralització ni la de les falles es correspondria. Es va ajustar deixant-ho només a un costat, però com que s'havia tallat part de la muntanya llavors les falles i les coves no es trobaven a la profunditat i posició que els corresponia sota terra respecte al que hi havia sobre la superfície. Per això es va refer el bloc tridimensional allargant la part de la muntanya a mostrar i fent-hi correspondre la part soterrada.

Una altra indicació de l'Àngels va ser que quan hi ha els cristalls a les coves ja no hi ha activitat magmàtica a la cambra que havia donat lloc a la mineralització i que el magma actiu es trobava molt més avall dels 800m de profunditat on es troba avui el front d’explotació de la mina. Això es va resoldre posant una textura de pedra (diferenciada de la resta de la roca) al que havia estat la cambra, de manera que es veiés que on havia estat, i fent el tall que ja hem mencionat del bloc tridimensional, donant a entendre que és a molta més profunditat on hi ha el magma. Per explicar què havia passat en el procés de mineralització es van crear unes vinyetes al lateral del bloc amb el procés quan la cambra magmàtica encara era activa.

En la infografia de l'esquerra, erròniament, el dibuix del tall està a les dues cares; en la segona infografia tot el bloc diagrama ha girat sobre el seu propi eix i es veu més clarament una sola cara on hi ha representat el tall, s'ha incorporat la posició de les coves i el magma es mostra petrificat; en la tercera imatge el bloc s'ha dividit en dues parts, per donar a entendre que el magma actiu està a gran profunditat, el color de la muntanya ha canviat; en la imatge de la dreta s'ha modificat el relleu de la muntanya, ja no queda tallada i les falles, l'estructura de la mineralització i la ubicació de les coves corresponen millor al relleu.

Corregint aquestes i altres qüestions es van anar millorant els gràfics fins a tenir la seva validació per publicar-los.

Resultats i publicació

El resultat final del projecte de l'Albert i l'Andreu són 4 gràfics principals (amb 5 gràfics més de variants de detall):

Bloc diagrama i seqüència en vinyetes del procés de mineralització i el seu resultat
Bloc diagrama de la ubicació de les dues coves ("Cristales" i "Espadas") amb la seva representació esquemàtica
Seqüència de la mineralització en 3 vinyetes
Esquema de 3 graus diferents de nucleació de cristalls en una solució

Bloc diagrama i vinyetes	Bloc diagrama i ubicació coves
Seqüència de mineralització	Esquema de graus de nucleació

Un cop acabats i validats els gràfics els van publicar a Wikimedia Commons seguint les pautes donades per fer-ho. En el procés de publicació els estudiants escullen alliberar la seva obra amb una llicència lliure (en aquest cas la Creative Commons copyleft recomanada que permet qualsevol ús mantenint la mateixa llicència) i posteriorment descriuen la imatge en vàries llengües i la categoritzen perquè pugui ser fàcilment localitzada per part dels wikipedistes que treballen en articles on podrien ser utilitzades. En el procés de publicació també es posa una plantilla indicant que aquest és un treball fet en el marc de la iniciativa wikiArS i amb la implicació de l'escola EDRA. Als textos de descripció d'imatge, que també van ser revisats i corregits per l'Àngels Canals, es fan servir les lletres i números que apareixen en la infografia per descriure fases o fenòmens concrets que es mostren en la imatge. Es va optar per aquesta opció i per no posar retolació amb textos sobre la imatge i així no és necessari fer una imatge diferent per cada llengua.

Aquest encàrrec ha servit a l'Albert Vila i l'Andreu Módenes per posar en pràctica, en un projecte específic, els coneixements adquirits en els estudis i per treballar en l'àmbit de la infografia de divulgació científica comptant amb assessorament i per una aplicació real i que queda públicament disponible. A més aquest treball, en el que hi ha hagut altres persones implicades (professor de disseny, assessora científica, tutor wikimedista), suposa una aportació generosa a un projecte col·lectiu de producció de bens comuns com és la Viquipèdia i també a Wikimedia, Commons com a fons lliure de continguts gràfics i multimèdia.