Dvdgmz/Workshop/Case studies-cat
| Main Page | Get started | Schools | Get involved | Gallery | Case studies | Tips and Resources |
|
Aquesta llista d'estudis de cas descriu projectes específics que Wikimedia ha dut a terme en col·laboració amb escoles d'art i disseny o institucions educatives que inclouen formació en creació gràfica. Clica a cada secció per més informació i per conèixer els projectes concrets. L'assecament de la Mediterrània i la màgia del copyleft[edit]  Fa entre 6 i 5,3 milions d'anys la Mediterrània es va assecar degut a la seva desconnexió amb l'oceà Atlàntic. L'evaporació va donar lloc a grans acumulacions de sal en el seu fons en un procés conegut com a crisi de salinitat del Messinià que durà 700.000 anys i acabà amb la seva abrupta re-inundació en obrir-se l'Estret de Gibraltar. En Pau Bahí, estudiant de Llotja en pràctiques a Amical Wikimedia durant el curs 2011-12, va assumir el repte de representar aquest procés. Per això va comptar amb l'assessorament de Daniel Garcia-Castellanos, investigador de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) i membre de Wikimedia Espanya, que li va proporcionar documentació i va corregir i validar les imatges abans de la seva publicació. Es va plantejar una seqüència de 4 imatges mostrant els canals previs al tancament (fa 7 milions d'anys), l'aixecament de Gibraltar i la reducció a un sol canal (fa 6 milions d'anys), el tancament complet i l'assecament per evaporació (fa 5,6 milions d'anys) i la re-inundació en obrir-se de nou (fa 5,3 milions d'anys). Sobre dues d'aquestes imatges es van posar lletres en determinats punts que permeten fer-hi referència des del text de l'article enciclopèdic o des del peu de la imatge. Per millorar la comprensió del que va passar en Pau va dibuixar 3 vinyetes per inserir-les al marge superior dret de les imatges de la Mediterrània. En una d'elles es mostra què passa sota l'escorça que provoca l'aixecament de la Mediterrània fa 6 milions d'anys i com un tros de la litosfera es subsumeix en el mantell mentre part del magma més fos puja per esquerdes en l'escorça. Una altra vinyeta mira de reconstruir l'aspecte que devia tenir una Mediterrània dessecada amb jerbus petits i camèlids travessant cap al continent europeu des d'Àfrica, per dibuixar-los va caldre buscar informació i consultar alguns paleontòlegs. La tercera vinyeta complementa la vista zenital de la imatge baixant el punt de vista per mostrar com l'aigua cau en cascada per l'estret de Gibraltar i a continuació per l'estret de Sicília. Un cop validades les imatges en Pau les va carregar a Wikimedia Commons alliberant-les amb una llicència copyleft i ara són utilitzades a la Wikipedia en diverses llengües.
Durant el curs acadèmic següent, 2012-13, per fer un vídeo sobre la crisi de salinitat, Federica Brigida, estudiant d'Erasmus al Grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat de Cádiz, va combinar els gràfics creats per Pau Bahi amb una animació, també copyleft, creada per Manolo Mantero i Daniel García-Castellanos. Va animar alguns passos i va introduir textos i elements senyalitzadors per dirigir la vista de l'espectador allà on passen coses en cada moment. Dins les imatges dibuixades per en Pau va introduir fragments del vídeo per mostrar què passa sota l'escorça. Les llicències lliures dels materials de partida li van permetre crear una obra derivada mantenint la mateixa llicència. És un bon exemple de com les llicències copyleft regulen la recombinació d'obres de diferents autors per crear-ne de noves i de com Wikimedia Commons, com a gran repositori de fitxers alliberats, és un lloc idoni on buscar material i on compartir els resultats. Explicar la mina de Naica infogràficament[edit]Naica és una mina subterrània de plom, plata i altres metalls situada a Mèxic i coneguda per tenir cavitats amb cristalls de guix molt grans, en el cas de la "Cueva de los Cristales" són els cristalls més grans coneguts. L’origen dels cristalls i la raó de les seves dimensions és el resultat d’un proces complexe que s’inicia amb la formació dels minerals que ara s’exploten, juntament amb anhidrita (CaSO4), a resultes de l’exsolució des d’una cambra magmàtica d’un fluid calent, ara fa més de 20 milions d’anys. Quan tot el sistema es refredà, l’aigua que impregnava les roques va dissoldre part de l’anhidrita, la solubilitat de la qual davalla amb la temperatura, facilitant la precipitació del guix (CaSO4. 2H2O). L'Andreu Vila i l'Albert Modenes, estudiants del Cicle Mitjà d'Art Final a l'escola d'art edRa de Rubí van prendre el repte d'explicar visualment el que passa a la mina de Naica com a Projecte de Fi d'Estudis. L'Àngels Canals, professora de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona que ha participat en la investigació dels cristalls de Naica, els va assessorar, explicant-los els fenòmens que s'hi han donat i donant-los informació i referències per fer les representacions. Els estudiants van crear gràfics informatius per acompanyar l'explicació dels articles de Viquipèdia mostrant en un bloc diagrama el subsòl de Naica, la mineralització i la ubicacio de les cavitats. També van crear uns diagrames per mostrar en abstracte els diferents graus de nucleació de cristalls en una solució. L'Albert es va encarregar del modelat tridimensional i l'Andreu es va fer càrrec de la part gràfica bidimensional. Després de diversos ajustos i decisions de disseny les dues parts del treball es van integrar posant la representació bidimensional sobre les cares del cub. Llavors es van afegir línies indicant el nivell de profunditat, nombres per facilitar l'explicació en el text de peu, les representacions esquemàtiques de les coves i les vinyetes explicant les fases del procés. En el procés d'elaboració d'una infografia sempre hi ha decisions de disseny a prendre. Es fan assajos i es corregeixen coses pel que fa a fa a les formes de representació, la disposició dels elements, els colors, les textures, les línies, els textos si n'hi ha i altres aspectes gràfics. Si a més el que s'està buscant explicar és un contingut científic, com és aquest cas, és important comptar amb algú que des del coneixement de la temàtica pugui assessorar, revisar, corregir i finalment validar el gràfic. En la infografia de Naica tot això ha estat important. L'Albert i l'Andreu van treballar la part gràfica amb l'ajuda d'en Jaume Ferrer, el seu professor de projectes. I van anar enviant les diverses aproximacions a la geòloga, qui els va corregir els aspectes científics. Els gràfics i la informació de referència amb la que comptaven ja ho explicaven quasi tot, però l'esforç consistia en integrar, jerarquitzar, emfatitzar i fer més comprensible, clara i visualment la informació. És a dir, en passar d'uns gràfics acadèmics a una infografia enciclopèdica. Doncs bé, alguns canvis gràfics ja es van produir en el propi procés de treball. Així el grafisme del tall va anar evolucionant amb l'aplicació de la textura a la roca i al magma, la diferenciació per estrats i també en la diferenciació entre les línies de la mineralització (en blau) i les línies que representen les falles (en negre). També es van introduir ombres per donar sensació de cavitat a la cambra magmàtica.  La revisió científica va introduir també diverses correccions com la manera de posar la imatge al tall (inicialment s'havia posat als dos costats), la profunditat de la cambra magmàtica, la posició de les falles respecte a la silueta en la superfície o que la cambra fos inactiva quan es produeix la mineralització.  Corregint aquestes i altres qüestions es van anar millorant els gràfics fins a tenir la seva validació per publicar-los.
Explicar la mina de Naica amb imatges als infants[edit]  La Carolina Gutíerrez i la Laia Sabán, estudiants del Cicle Mitjà d'Art Final a l'escola d'art edRa de Rubí van enfocar el seu Projecte de Fi d'Estudis a explicar el fenomen dels cristalls gegants de la mina de Naica (Mèxic) a infants d'entre 6 i 8 anys. Per això, com els seus companys Albert i Andreu, van comptar amb l'assessorament d'Àngels Canals, professora de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona que ha participat en la investigació dels cristalls, el suport del seu professor, Jaume Ferrer i la tutoria de David Gómez com a wikimedista. Enlloc de crear imatges per a Wikipedia van decidir fer dos llibres per al projecte Viquijúnior de Wikibooks. El repte era: situar Naica al món, explicar quin tipus de mina és, les cavitats amb cristalls que hi ha, com es van formar els cristalls, perquè són tant grans i perquè les mides són diferents entre les dues coves. I fer-ho de manera que fos comprensible per a infants d'aquestes edats. Quan van tenir una primera versió dels contes es va presentar als alumnes de primer de l'escola de primària CEIP Bellaterra de Cerdanyola (escola infantil dins el Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona). En aquesta visita es va poder detectar que la relació entre el comportament mol·lecular i la cristal·litazació costava d'entendre, per explicar-ho es van fer servir peces de lego i aquesta idea es va incorporar després a les pàgines dels contes per ajudar a explicar com s'encaixen àtoms i molècules. A l'escola també van aprofitar la visita com a activitat d'aprenentatge. A partir del tema de Naica els infants d'aquell grup van seguir treballant i ho varen connectar amb un dels projectes de classe que ja estaven seguint, sobre els diamants i la geologia en general. Concretament la mestra, la Judith Salanguera, va preguntar als alumnes si ells creien que un dels grans cristalls de Naica cabria a l'aula o no. Per comprovar-ho van haver "d'inventar" una forma prendre mides. Això va permetre introduir el tema de les unitats de mesura lineal, el metre, i també treballar les sumes. Dins els contes la Laia i la Carolina també van introduir personatges per fer més evident la mida dels cristalls i per relacionar les coses que passen a petita escala amb la vida quotidiana a escala humana. Per explicar com els cristalls precipiten d'una solució es va utilitzar un exemple assequible: el d'anar afegint sucre en un got d'aigua. La fase final del projecte va ser de molta activitat de correccions i intercanvi de versions amb la geòloga per tal de trobar l'equilibri adequat entre la funció divulgativa i el rigor en el que s'explica. També es va consultar a l'Anna Gómez, pedagoga, que va donar indicacions sobre la seqüència narrativa i el tipus de llenguatge en els textos. Un cop acabats els contes es van carregar les imatges a Commons i es van muntar el viquillibres amb les seves pàgines composant imatges, text i els enllaços de navegació. Un conte és més genèric sobre la mina i el fenomen dels cristalls i l'altre aprofundeix en els processos de cristal·lització, de manera que són complementaris. A la portada s'indica l'assessorament que hi ha hagut i hi ha una referència als documents científics en que es basa l'explicació. D'entrada es van escriure en català i es va traduir també al castellà, però qui vulgui pot traduir-los a altres llengües de manera que el coneixement sobre aquesta mina singular i els processos de cristal·lització sigui assequible per als infants d'arreu.
Dibuixar animals per a la Viquipèdia[edit]  Amb el propòsit de crear i millorar de la qualitat de les entrades sobre mamífers (vius o extints) diverses wikipedies tenen un Viquiprojecte:Mamífers. En aquesta tasca d'escriure sobre els animals s'identifiquen molts articles pels quals no hi ha imatges, les imatges no són lliures o no són adequades per informar sobre les característiques de l'animal descrit. Durant el curs acadèmic 2012-13 es va iniciar una experiència de col·laboració per la qual estudiants de l'escola d'art Llotja de Barcelona han estat creant il·lustracions científiques d'animals per a la Viquipèdia. Per fer-ho han comptat amb l'assessorament d'Alistair Ian Spearing (User:Leptictidium), traductor científic i principal impulsor del Viquiprojecte:Mamífers a la Viquipèdia en català, i amb el suport de Luís Casado, professor d'il·lustració científica de l'escola. David Fernández, Daniel Burch, Miquel Borrull i Edgar Sánchez, estudiants de Llotja en pràctiques a l'associació Amical Wikimedia, es van fer càrrec de les il·lustracions de dos mamífers i un rèptil extints (la Fossa de les cavernes, el Chapalmalania i el Tadeosaure) i de la d'un rat-penat rar del qual hi ha poques imatges (Miniopterus manavi). La il·lustració científica d'organismes vius té la funció de representar l'aspecte d'una espècie mostrant aquells trets que la caracteritzen. Però en el cas d'animals extingits o rars és també un treball de reconstrucció a partir de les hipòtesi que els científics han formulat. A partir de la informació i documentació proporcionada per l'Alistair els estudiants van començar a fer esbossos d'aproximació a l'aspecte de l'animal, tenint en compte la informació existent (fòssils, descripcions, ...) i l'aspecte d'animals semblants o emparentats. A partir dels esbossos l'assessor feia correccions i el professor donava orientacions sobre les estratègies de representació. Un cop aconseguida una representació morfològica de l'animal en esbós es passava a treballar en la versió final amb introducció del color, textures, acabats i situant-lo en un context natural. Un cop validades per l'assessor les imatges es van publicar a Wikimedia Commons, incloent la descripció i posant-los en la categoria corresponent a la seva espècie. El tutor wikimedista, en aquest cas David Gómez, va acompanyar els estudiants en tot aquest procés, guiant-los també en l'alta i càrrega a Commons. Les il·lustracions creades són utilitzades en la Wikipedia en diverses llengües i també a Wikispecies, de manera que una col·laboració en l'àmbit local ha aportat un benefici multilingüe global.
Recrear l'aspecte de Villarroel a partir de dades històriques[edit]  Quan volem saber quin aspecte tenien personatges històrics anteriors a la invenció de la fotografia solem recórrer a pintures i gravats. Però aquests no sempre són contemporanis i quan ho són moltes vegades són representacions idealitzades. Els historiadors contrasten la informació visual amb documentació històrica i formulen hipòtesis sobre l'aspecte que devien tenir. A partir d'aquestes hipòtesis els il·lustradors poden intentar-ne reconstruir l'aparença. Antoni de Villarroel i Peláez (1656-1726) va ser un militar austriacista en la Guerra de Successió a la corona espanyola, cap dels exèrcits de Catalunya entre 1713-1714 i organitzador de la defensa de la Barcelona assetjada. Un cop caiguda la ciutat va ser empresonat per Felip V i va restar a la presó fins a la seva mort. Se sap molt poc del seu aspecte, només que en el moment del setge tenia més de 50 anys. Però a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha un document del vestit que se li va encarregar el 1713. La Naara Riveiro, estudiant de l'escola d'art Serra i Abella de l'Hospitalet en pràctiques a l'associació Amical Wikimedia, va prendre l'encàrrec de fer la il·llustració hipotètica de Villaroel. Amb la tutoria d'en Roger Fuentes, Wikipedista-en-Residència al Museu d'Història de Catalunya, i l'assessorament de l'historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona del Departament de Didàctica de la Història de la Universitat de Barcelona, es van formular les hipòtesi que havien de permetre una representació basada en els coneixements històrics. La Naara ha representat a Villarroel de peu dret i a cavall, amb tricorni guarnit amb ploma vermella i maquillat en un to pàl·lid, característiques usuals en els comandaments de l'època, amb casaca i amb botes de cavalleria. Vestit amb la roba que s'havia fet fer segons la documentació trobada, casaca de panyo blau amb gires granes, que eren la divisa del seu regiment. La representació a cavall correspon al darrer contraatac que va liderar l'11 de setembre de 1714 a l'antic pla de'n Llull en el que va ser ferit en una cama. Tots els detalls de la roba i els equipaments estan basats en la informació històrica disponible. La il·lustració es va fer amb tècnica mixta d'aquarel·la i llapis aquarel·lable, amb l'ús puntual del Photoshop en la incorporació dels escuts. Les imatges escanejades es van ser carregar a Wikimedia Commons i són utilitzades en la Viquipèdia en diverses llengües per il·lustrar la seva biografia.
Retrats de polítics del segle XX[edit] Una enciclopèdia té moltes biografies de persones rellevants. A Wikipedia el relat biogràfic sol anar acompanyat d'una plantilla "infobox" genèrica per a persones o específica per un tipus d'ocupació (escriptor, músic, científic, esportista, polític, ...) que mostra una fitxa de dades bàsiques al costat dret de la pàgina. Aquesta fitxa permet incorporar una imatge perquè el lector conegui l'aspecte del biografiat. Per a persones que van viure abans de la invenció de la fotografia es sol recórrer a pintures, gravats o a reconstruccions històriques actuals. Per a persones vives s'intenta aconseguir una fotografia lliure. Però per a persones que van morir durant el segle XX o que han mort recentment sovint és difícil aconseguir una fotografia lliure per les dificultats de localitzar-ne el fotògraf (o els seus hereus) o perquè no volen alliberar els drets sobre la fotografia. La Wikipedia en anglès és la única que, acollint-se al concepte de "fair use", utilitza fotografies protegides pels drets d'autor. Però això compromet la lliure reproducció de la Wikipedia (les imatges s'hauran de retirar en obres derivades que puguin quedar fora del "fair use") i no serveix per la resta de wikipedies. És per posar remei a aquesta situació que des de la iniciativa wikiArS s'ha proposat a estudiants d'escoles d'art de crear retrats de personalitats del segle XX i alliberar-los perquè puguin ser utilitzats a la Wikipedia. La tasca suposa un repte important: els estudiants no poden veure la persona en viu, per tant cal que la coneguin a través de fotografies i, si és possible, d'enregistraments en vídeo. Però és important que el seu treball no pugui ser considerat obra derivada de cap d'aquestes fonts de documentació no-lliures. I, es clar, cal que el retrat s'assembli a la persona. El que fan és anar fent esbossos de la persona a partir de la documentació fins que acaben captant els trets del personatge i són capaços de fer-ne un retrat que no es basi en cap de les imatges existents. Per preparar els encàrrecs preguntem a la comunitat viquipedista i consultem la Viquipèdia per veure quines imatges fan falta. Procurem agafar unes quantes personalitats relacionades perquè la feina de documentació sigui més fàcil i donem als estudiants la possibilitat de triar els retrats que faran en funció de la informació que trobin i de la facilitat que tinguin per dibuixar-los. Un dels buits que vam detectar va ser que en les pàgines de Viquipèdia sobre les persones que han format els governs de la Generalitat de Catalunya hi havia fotos d'alguns d'ells i d'altres no. Ens vam proposar omplir aquests buits i vam incloure aquests polítics als encàrrecs. Durant el curs acadèmic 2011-12 la Bàrbara Domenech, estudiant de l'escola d'art Serra i Abella de l'Hospitalet en pràctiques a Amical Wikimedia, va fer cinc retrats de polítics que havien format part de la Generalitat "provisional" després de la dictadura de Franco. Tots ells eren polítics rellevants de la Transició espanyola, alguns d'ells després van ser rellevants en la política europea (com Antoni Gutiérrez Díaz que va ser vice-president del Parlament de la UE). Al següent curs acadèmic, 2012-13, la Diana Francitorra, estudiant de l'escola d'art Llotja de Barcelona en pràctiques a Amical Wikimedia, va continuar la feina de crear retrats de polítics. Va completar els dos retrats que faltava de consellers de la Generalitat provisional ja difunts (Frederic Rahola i Joan Codina) i va retratar tres membres més dels governs posteriors, tots ells de rellevància en la seva actuació o, en el cas de Jordi Planasdemunt, per un cas de corrupció amb important repercussió. La Bàrbara havia utilitzat una textura de fons per als seus retrats i la Diana també la va incorporar de manera que, tot i que les dues il·lustradores tenen estils diferents, es dóna certa unitat a la col·lecció de retrats.
Animacions utilitzant models tridimensionals lliures[edit]  Per iniciativa d'en Manuel Palomo, membre de Wikimedia Espanya vinculat a la Oficina de Software Libre (OSLUCA), i amb el compromís de la professora Lorena Gutíerrez, durant l'any acadèmic 2012-13 la Universitat de Cádiz va començar la seva participació a la iniciativa wikiArS. En el marc de l'assignatura d'Eines Multimedia i Animació dins del Grau de Publicitat i Relacions Públiques es va celebrar un seminari on es va proposar als estudiants de crear animacions de conceptes relacionats amb continguts de la Wikipedia. Els estudiants podrien comptar amb l'assessorament d'experts en l'àmbit de l'arquitectura, l'enologia, la medicina, fisioteràpia, informàtica, ciències del mar, geofísica, màgia i química que els proposaven un tema o, opcionalment, proposar un tema i buscar un expert que els assessorés. Després de documentar-se i assessorar-es amb els experts els estudiants elaboraven un storyboard de l'animació a realitzar. Sis estudiants (Daniel Torres Sánchez, Manuel Jesús Arteaga Rico, Cristobal Sánchez Ruiz, Carlos Calvo Luna, Miguel Angel Rodríguez Vázquez i David Marín Sánchez), van fer l'animació utilitzant Blender, el software lliure de modelat i animació 3D. Aquests estudiants no havien fet servir abans el programa però la professora els convidava a utilitzar models tridimensionals disponibles en repositoris lliures per fer l'animació. Així doncs els estudiants aprenien a fer anar el programa sobre la marxa però no partien totalment de zero, buscaven models que servissin a l'animació que volien fer i que tinguessin una llicència compatible amb Wikipedia. A partir del material localitzat i del que havien planificat al storyboard adaptaven el guió de l'animació i es posaven mans a l'obra. Per això feien servir les tècniques d'animació explicades a classe o recorrien a tutorials per a qüestions específiques i, en darrer terme, comptaven amb el suport de la professora. Setmanalment els estudiants omplien una rúbrica explicant en quin estat estava el seu projecte, això els servia per prendre consciència de la feina que els quedava per fer. Quan anaven tenint versions de l'animació la passaven als experts perquè la revisessin i els fessin correccions. També informaven públicament dels seus progressos a través de les xarxes socials i d'un fòrum específic de l'assignatura.  Un cop les animacions acabades i validades pels experts es van publicar a Wikimedia Commons facilitant així la seva utilització a Wikipedia i altres projectes de coneixement lliure. En la pàgina de descripció d'imatge a Commons s'indica qui n'ha fet l'assessorament i s'enllacen els repositoris d'on s'han fet servir models tridimensionals incorporats a l'animació, fent-ne l'atribució dels seus autors. Com que Commons no admet el format nadiu de Blender els fitxers font de l'animació es van publicar al repositori CommonsArchive.org, pensat especialment per a formats font, i es va enllaçar des de la pàgina de descripció. D'aquesta manera una animació que ha fet servir modelats lliures és també lliure i, al proporcionar els fitxers font, pot ser re-utilitzada per aquell que en vulgui fer una nova versió. Aquesta en serà una obra derivada mantenint-se sempre dins un flux d'obres lliures que es recombinen. El curs finalitzava amb un seminari obert on els estudiants explicaven el projecte als seus companys i a estudiants que faran l'assignatura al proper curs.
|
